dimecres, d’octubre 25, 2006

Eclipsi anular de Sol a Cayenne (Guyana francesa) - 22 de setembre de 2006

Ens trobem a la platja de Rémire-Montjoly, a pocs quilòmetres de Cayenne, capital de la Guyana Francesa. Dos dies abans varem buscar un lloc adequat per a l’observació de l’eclipsi anular del dia 22 de setembre. Poc després d’un quart de set del matí un breu raig de color verd ens anuncia la sortida del Sol. El lloc és perfecte i decidim que serà el nostre punt d’observació: per això hem viatjat a aquest racó de la costa atlàntica sud-americana, molt a prop de l’equador. Les rodalies de Cayenne són l’ultima zona de terra ferma on serà visible l’eclipsi. Abans, només es podrà observar en una estreta franja que comença a la Guyana més oriental, a uns 900 quilòmetres, i que creua Surinam i finalment la Guyana Francesa, on ens trobem. Després, la franja de visibilitat s’endinsa a l’oceà. Sens dubte és l’eclipsi de les tres Guyanas. Les previsions meteorològiques anuncien que la costa de la Guyana Francesa és la zona amb més probabilitat de cel net. Per altre banda, el viatge a aquest departament francès ens permet visitar la base de llançament de coets de la ESA, el Centre Spatial Guyanais i el museu de l’espai. El nostre viatge es completa amb nombroses excursions a la selva equatorial a través dels seus rius, que són, en aquesta zona, la principal via de comunicació, i la navegació per mar a la illa de la Salut, on es situen des de fa varies dècades els tristament famosos penals de Guyana.

El divendres 22 tornem a la platja de Rémire-Montjoly. Són dos quarts de sis del matí quan acabem de preparar tot els instruments astronòmics, fotogràfics i videogràfics. A la nostra esquerra, un grup d’astrònoms japonesos també està acabant els preparatius per a l’observació de l’eclipsi amb els seus potents telescopis. Davant nostre, a l’est, tenim tot l’horitzó oceànic amb tan sols dues illetes entre les que sortirà el sol ja eclipsat quan surti a les 6h 18m hora local. Sobre el mar, uns núvols baixos tapen l’horitzó, però a poca alçada ja tenim un cel serè i net que ens tranquil·litza absolutament. Poc a poc, arriben a la platja desenes de persones, algunes amb instruments i altres només amb ulleres amb filtre solar que els ha proporcionat el Centre Spatial Guyanais i el govern local. Som un centenar de persones que esperem expectants l’aparició del Sol sobre l’horitzó marí. Un preciós color vermellós il·lumina el cel i els núvols, anunciant la sortida del Sol, que apareix mig eclipsat per la Lluna entre el núvols. El soroll de les càmeres i les exclamacions d’admiració no es fan esperar. Els encesos núvols ajuden a l’observació sense filtre i fan més fotogènica l’aparició de l’astre rei. Al cap de pocs minuts el Sol ja és més alt i supera el núvols que comencen a desaparèixer. A partir d’aquest moment, col·loquem els filtres i seguim tot el procés observant, fotografiant i filmant l’espectacle. El segon contacte ens permet observar per uns instants el relleu lunar, retallant el voraviu del disc solar. Seguidament l’anell format per el límits de la Lluna i el Sol arriba a la seva màxima simetria amb els dos cercles concèntrics. Novament, el tercer contacte és un dels moments més interessants i, progressivament el desplaçament de la Lluna permet la lenta aparició de tot el disc solar. L’espectacle ha valgut la pena i els meus companys de viatge, Xavier Castelo, Dolors Sarró, Antoni Rodó Pere Vergé i jo mateix ho celebrem i ens prometrem quedar per a la nostra propera cita amb el Sol i la Lluna

Josep Masalles Román (Vilanova i La Geltrú).
Text publicat a Astronomia, pág. 21 novembre 2006.

Cap comentari: